domingo, 13 de abril de 2014

MARATÓ BCN 2014 - SOM FINISHERS per Marlene Ovejero


Ha passat gairebé un mes des de la Marató de Barcelona. Fins ara no he pogut escriure aquesta crònica, en part per falta de disponibilitat, però també perquè m’ha fet falta una mica de temps per pair tot el que va significar.

Fer la meva primera marató no estava en els plans d’aquesta temporada, però la motivació dels companys del CEPCD i la meva impulsivitat em van portar a inscriure’m.

Els dies previs penses que no has entrenat prou i que no t’has preparat com deuries. El matí de la competició és una barreja de sensacions: nervis, incertesa, inseguretat, impaciència, neguit, il·lusió... El temps passa a poc a poc, però sense adonar-te ja estàs al calaix esperant el moment de sortir. Per sort, vaig poder compartir aquests moments amb els companys i amics del Club Esportiu Penedès Costa Daurada: alguns veterans en maratons, Toni Duart, Alessia Bertolino i Asier; participant per segon any consecutiu, Sonia Carrasco; i els novells, Daniel Serrano, Jose Antonio Flores, Rafael Durán i jo, Marlene Ovejero.


Prop de 18.000 participants, cadascun amb el seu repte personal, amb les seves expectatives, però tots amb un mateix objectiu: completar els 42,195km. Temps d’espera dins del calaix. Uns fan fotos, d’altres van fent broma, i els més motivats repassen l’estratègia de la cursa. Jo aprofito per mirar al meu voltant i m’envaeix l’emoció. És la meva primera marató, a la meva estimada Barcelona, davant la meva gent. Avinguda Maria Cristina plena de gom a gom, públic per tot arreu animant-nos, la Font Màgica de Montjuïc movent-se al ritme de “Barcelona” de Freddie Mercury i Montserrat Caballé... 


Arriba la nostra sortida!! Comença l’aventura!! Pas per sota l’arc amb música a tope, crits d’ànim i confeti per tot arreu. A partir d’aquí, és difícil d’explicar tot el que passa, 42km donen per molt. Moments de motivació, d’alegria i felicitat, de patiment i neguit, de dolor i desesperança. Destacaria el goig de passar pel costat de la Sagrada Família, l’eternitat de l’Avinguda Meridiana, la frustració al sentir els primers dolors a la Rambla Prim i veure que és molt abans del que havia previst, la motivació aportada pels nombrosos grups d’animació i els ciutadans i turistes de la ciutat, la fantàstica vista al nostre Mar Mediterrani al arribar a l’Avinguda Litoral, la sobre-excitació al baixar Portal de l’Angel amb una gran gentada animant i, sobretot, l'emoció dels últims metres de Paral·lel, on comences a sentir que estàs a punt de completar el teu repte, on ja no importa que estiguis patint i on a més sents el suport de la teva gent que t’espera. Treus les últimes forces i fas l’intent d’esprintar fins la línia d’arribada i així formar part del selecte grup dels Finishers!!!


Et pengen la medalla de l’èxit i les emocions es tornen a barrejar. Busco als companys, als quals felicito enormement, perquè vam acabar TOTS. Intercanviem anècdotes i experiències, l’adrenalina encara flueix amb molta intensitat.


Van passant les hores i comença a sortir el cansament i el desgast. Però la satisfacció per la fita aconseguida ho supera tot. Poc a poc vas sent conscient del que has aconseguit i et venen ganes de marcar-te nous reptes i de repetir l’experiència el proper any!! Companys del Club Esportiu Penedès Costa Daurada, prepareu-vos pel 2015 que tornarem, espero que uns quants més, amb més ganes i millor!!